diumenge, 31 de gener de 2016

Una nova aventura

En els últims anys m'ha tocat iniciar moltes aventures, entrar a molts territoris desconeguts, però crec que humilment puc dir que n'he sortit victoriosa. 

Abandonar el petit univers d'un institut de barri discret a Barcelona per arribar al gran univers d'una universitat mai és fàcil, i menys si ets vergonyosa, però no hi ha més remei. Has de respirar fons el primer dia, tancar els ulls, i pensar amb força que tot anirà bé. I al final, com tot en aquesta vida, una s'acostuma, aprèn a viure en aules grans, a pensar en classes poblades, i a fer exposicions amb 180 ulls clavats a sobre. 

Les aventures que més m'han agradat, però, i de les que més he après fins ara, són les relacionades amb el món de la política. No hi ha millor premi per una persona a qui agradi la política que el cicle electoral que portem vivint des del 2014: 4 comicis, un de cada tipus, en els quals el meu grau d'implicació no ha parat de créixer. Des del "per fi puc votar!" de les Europees del 2014 fins el "formo part de l'equip de xarxes i sóc apoderada!" de les Generals del passat 20 de desembre només ha passat poc més d'any i mig. En aquest temps m'he fet simpatitzant, he fet fotografies, he dominat Twitter i he conegut a persones meravelloses i úniques. 

La millor aventura de totes ha estat, sens dubte, En Comú Podem i les Generals del 2015. Poder viure una campanya electoral des de dins és increïble: anar a casi tots els actes, haver d'estudiar en els viatges de metro i abans que comencin les intervencions perquè tens finals, seguir entrevistes fins tard malgrat tenir examen al matí següent...tot val la pena si el diumenge de torn, essent apoderada i després d'un dia d'aguantar a gent enfurrunyada perquè hi ha cua, ajudes a una taula electoral a comptar vots i, de cada 4 sobres, 2 contenen la teva papereta. Tota la feinada de moltes setmanes és recompensada per la il·lusió i la confiança de la gent. Rebre les mirades de complicitat de les apoderades i apoderats d'altres partits, companys per un dia, i que se t'omplin els ulls de llàgrimes. Anar saltant pel carrer, arribar a casa i que els teus pares et donin l'abraçada més forta de la teva vida, la més esperada, l'abraçada de l'"hem guanyat!!!!!". Sense paraules. 

Així doncs, després de tot, sembla que encara em queden moltes aventures per viure. Una d'elles, i m'ho plantejo més com un repte, és aquest bloc. Ser capaç de mantenir-lo i no oblidar-lo sí que serà una aventura!

4 comentaris:

  1. Molt sort en aquesta nova aventura!

    ResponElimina
  2. La feina ben feta te futur Cristina....com tú!!!!! Ets molt gran petita!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, a veure si agafo el ritme i li vaig donant vida!

      Elimina