És aquesta la Unió Europea que volem?

Des de fa ja unes quantes setmanes, cada cop que sento algun polític "unionista" espanyol dir que si Catalunya s'independitza, els catalans ja no serem europeus, no em preocupo. És més, em sembla una bona idea fins i tot. 

He estat sempre una ferma defensora de la Unió Europea, somio amb una UE que sigui una veritable unió de totes les europees i els europeus. Per desgràcia, però, cada cop sembla més clar que la UE és la unió de tot menys dels ciutadans: des de negociar grans tractats a la nostra esquena que rebaixarien la legislació que tant ens ha costat construir fins la poca solidaritat que mostren els països del nord envers els del sud, cada cop que una notícia d'aquest tipus surt a la premsa, la meva esperança es debilita una mica més. Si avui els europarlamentaris de la Gran Coalició han votat en contra que els Estats debatin i facin referèndum sobre el TiSA, el que més em preocupa de les notícies que arriben des de Brusel.les i Estrasburg són les de la temàtica de refugiats i refugiades. També les no-notícies. 

Des de fa mesos ja, la guerra porta milers de persones cada dia a abandonar casa seva jugant-se la vida. Els països europeus, que són dels que més armes venen (molt interessant aquesta notícia de La Marea ¿Quién se lucra con el negocio de la guerra?), però, no han mogut un dit des d'aleshores. I bé, potser millor que no ho haguessin fet. Les xifres de reassentament són ridícules, Grècia (que si no té prou ja amb la seva situació econòmica i social) treballa amb dificultats per ajudar totes les persones que arriben a les seves costes, i la resta de països construeixen murs físics per contenir l'onada. Per si la construcció de murs físics no és suficient, també n'intenten construir de psicològics: a qui no se li remogui alguna cosa per dins en llegir coses com la llei danesa que permet requisar els objectes de més valor dels refugiats, o en escoltar europarlamentaris exigint multar a les autoritats gregues per negar-se a fer donar la volta als vaixells que arriben, és que no té consciència ni té res. On queda la fraternitat? I la sensibilitat? I l'empatia? 

Fa uns dies, veia i compartia al Facebook una imatge d'una onada de gent pujant a un vaixell: eren europeus, embarcant al nord d'Àfrica, fugint de la Segona Guerra Mundial. Sembla lluny tot això, oi? Doncs no tant. Només cal que mirem a les nostres fronteres per trobar els mateixos ulls temorosos que només busquen fugir de la guerra per intentar sobreviure. 

Acabo amb la frase amb la qual he titulat l'entrada: és aquesta la UE que volem, la Unió Europea liderada per la branca més racista i xenòfoba dels polítics europeus? O és hora ja de consolidar el suport a una nova unió, basada en les persones i no en els poders econòmics?