L'art del pacte

L'art del pacte, l'art d'aconseguir posar-te d'acord amb un altre, l'art d'aconseguir que l'altre deixi de banda alguns dels seus interessos per passar a defensar i compartir el màxim dels teus interessos.

Constantment sentim des de la mitjanit del 20 de desembre (i fins i tot mesos abans) que els partits hauran d'arribar a amplis consensos per tal de passar la investidura, així com per formar govern. I arriba un punt que sembla que per alguns periodistes és un drama que hi hagi tanta negociació, que Espanya no tingui govern encara, i és que la falta de costum és el que té. Majories absolutes, grans resultats electorals, petits pactes tancats a hotels...la política espanyola poc ha hagut de parlar de pactes pel que fa a governar. Ens podem preguntar: és saludable que Espanya en 40 anys no hagi tingut govern de coalició? Ha fet bé això per la política espanyola? Ha 'malcriat' l'electorat espanyol els partits tradicionals? 

Veiem els líders del PP nerviosos, angoixats, davant la possibilitat d'un govern de Sánchez recolzat per tota mena de partits diferents (tots ells, segons aquests mateixos personatges, o perillosos, o antidemocràtics, o proetarres...malgrat ser tots legals), i es dediquen a llençar consignes per intentar posar nerviosa la població. Es posarà nerviós l'electorat? O té ganes de, per fi, veure els polítics suar la gota grossa per aconseguir portar endavant el país? 

Les negociacions avancen, tothom mou fitxa mentre Rajoy encara corre darrere el tren que fa temps va deixar l'estació. Mentre representants com Alberto Garzón (demanant reunions a 4 bandes) o Pablo Iglesias (dissenyant davant les càmeres el seu govern ideal) fan el seu cop d'efecte, el líder del partit més votat juga un trist paper d'espectador per haver intentat colar-li un gol al rei, mentre el líder del partit que va rebre l'encàrrec de formar govern sembla més aviat un bomber (una mica maldestre, això sí), intentant apagar focs dins i fora el seu partit.

Entendran millor ara els polítics espanyols com funciona la política catalana després d'haver de jugar a un complex terreny de joc a l'estil del català? La política espanyola deixa d'assemblar-se a la Liga BBVA per evolucionar cap a la catalana, que juga la seva Premier League particular des de fa anys.